desamor.

Fa uns anys vam començar un debat la Núria i jo respecte al que el desamor és. En aquells anys tot just començàvem a enamorar-nos. Ni tan sols sabíem el que era el amor i ja parlàvem del desamor!
La Núria va escriure un text i jo vaig dir que hi pensaria i n’escriuria un altre.
Vaig cometre l’error d’escriure’l quan em va deixar la primera persona a qui vaig sentir que estimava, la Marta. Ni tan sols sé on para aquell text. Però sé que parlava desde la tristesa i no parlava del desamor, parlava de la pena d’acabar un amor, una pena que passa amb el temps i ja està.

He tingut altres recaigudes, he intentat parlar del desamor des de la tristesa de nou, perquè vaig acabar la relació amb la persona que més he estimat, tot i que cada persona és la persona que més he estimat en el moment en què l’estimo. L’Ann ha estat i és, definitivament, una persona imprescindible a la meva vida, treballo l’amistat, maduro l’amor, la relació . Per tant, ja hi tornem a ser, no puc parlar de desamor des d’aquesta experiència.

El desamor és molt més profund que trencar amb la parella.

El prefix ‘des’ segons la Real Academia de la Lengua Española:

des-.

(Confluencia de los prefs. lats. de-, ex-, dis- y a veces e-).

1. pref. Denota negación o inversión del significado del simple. Desconfiar, deshacer.

2. pref. Indica privación. Desabejar.

3. pref. Indica exceso o demasía. Deslenguado.

4. pref. Significa 'fuera de'. Descamino, deshora.

5. pref. A veces indica afirmación. Despavorido.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans:

des- [o de-] 

1  [LC] Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s’adjunta. Ex.: descodificar, descomprimir, desvestir, decréixer.

2  [LC] Prefix que indica negació. Ex.: desigual, deshonest, desagraït, desaprofitar.



O sigui: amor - desamor.

M’he quedat amb la segona definició de la  RAE.


Desamor: privación del amor.


Definitivament el desamor ha d’implicar amor. Desamor vol dir que hi ha dues persones que s’estimen, que s’estimen molt, però no es poden estimar o hi ha una privació per alguna banda.

Amors a distància, homosexuals en païssos difícils i no tan difícils, diferències culturals, creences religioses i un llarg etcètera. Estar enamorat d’algú, que aquest algú estigui enamorat de tu i per raons vàries, alienes a la voluntat dels interessats aquest amor no es pugui dur a terme, no es pugui fer realitat o no es pugui madurar. Això és el desamor. Diria que el desamor es dóna quan una de les dues persones es resigna, es cansa de lluitar i malgrat estar profundament enamorat/da abandona. Decideix privar-se de l’amor.

He estat a punt d’experimentar aquesta experiència, per uns dies vaig pensar que estava, ara sí, sent víctima del desamor. Afortunadament no ha estat així.
El desamor és resignació, és rendició. De vegades per por, d’altres per esgotament, per cansanci, per voler viure l’amor sense esforç, sense justificar-te, sense patir, sense trovar a faltar, sem saudade.
El desamor és quelcom que no es vol viure, peró que de vegades, sense voler-ho, no tenim una altra opció. Jo sóc partidària de lluitar mentre hi hagi opció. De tenir paciència, esperança, il-lusió, força, d’esgotar totes les possibilitats d’estimar. No fer de l’amor, desamor.

Ara visc una relació a distància, sense futur cert, sense saber molt bé com ens ho farem, però no ens hem rendit. Hem optat per l’amor.

Us animo a lluitar, a no rendir-vos... sempre que sigui possible, és clar.

Muito obrigada, meu amor.