jueves, 24 de noviembre de 2011

lunchbox.


avui em ve de gust escriure en català i potser serà una pràctica habitual, ja veurem.

He dinat al LunchBox d’Anvers. És un petit restaurant que hi ha aprop de casa (theaterplein)que es caractritza pel seu estil desenfadat, pel menjar sa i fresc i per tenir els cambrers més guapos de tota Bèlgica. Una cosa excepcional, ja que els belgues mascles no es caracteritzen precisament per la seva bellesa, en general.

Estava sentada en una taula tota sola, hi havia dues noies més al restaurant i de cop i volta ha començat a entrar gent... no gent i ja està: noies. Tot el restaurant ple de noies! Després ha entrart una parella heterosexual i primer ha entrat la noia...i no sé perquè, jo ja sabia que darrera hi havia un home!

Us plantejo que feu aquest excercici: coloqueu-vos en un bar o restaurant en una taula on pogueu veure qui entra però no la porta i intenteu adivinar, quan entri una noia, si entra sola, amb una altra noia o amb un home. És super curiós com ho adivinareu sempre!

I no sé donar una explicació. Hihi. Només era una curiositat que volia explicar. I de pas recomanar-vos aquest restaurant si mai esteu per Antwerpen.

domingo, 20 de noviembre de 2011

perseverancia.


Hace días que pienso en la importancia de la perseverancia. Hago un repaso a todas las cosas que he conseguido aprender o tener y me doy cuenta de que la base de todo no es más que esto: la perseverancia.
Pocas cosas hay que sepamos hacer por arte de magia. Si quieres aprender a patinar, vas a tener que ponerte los patines y salir a la calle. Sólo a base de hostias, de que tu cuerpo se acostumbre a los patines vas a patinar. Mejor o peor, pero vas a patinar.

Si quieres aprender a dibujar, vas a tener que empezar a dibujar, no vas a saber dibujar el primer día que cojas un lápiz. Hay gente que sí, que tiene más facilidad, estamos de acuerdo, pero aún así, si quieren mejorar la técnica, van a tener que practicar, ensuciarse las manos.

Si quieres un trabajo no lo vas a conseguir desde casa, tienes que salir, hacer entrevistas, hablar con gente, mandar CV’s, formarte, prepararte. Algún afortunado encontrará el trabajo desdel sofá, no digo que no. Pero sólo será eso, un afortunado.

Si quieres un buen amigo, tienes que cuidarlo. No vale decir: ah! pero si ya sabe que le tengo mucha estima! Bueno, sí, y seguramente lo sepa..hasta que empiece a dudar o hasta que ya no le interese ni dudar ó simplemente ni dude, porque habrás pasado al olvido sin darte cuenta.

Y qué decir del amor! Está claro que tu pareja es tu pareja y punto. Ese título: pareja. Para algunas/os parece que es el fin de todo cortejo. Ya está, ya es mía/o. Pues no. El amor hay que cuidarlo siempre, cada segundo. No te puedes despistar ni un minuto y si te despistas...tal vez es que no te apetece tanto amar a esa persona y es mejor que abandones. Alguien habrá que te motive más.

No hay límites, no hay fines. Siempre se puede más. La perseverancia es eso, seguir, insistir, no parar nunca.

Hay cosas que no hace falta aprender, pienso que lo más importante es ser honesto y saber hasta dónde puedes llegar o hasta dónde quieres llegar.
Desde hace unos 5 años que tengo una guitarra, me hubiera gustado mucho aprender a tocarla, pero no soy perseverante. Se me ha metido en la cabeza que nunca aprenderé y ya sé que no voy a aprender. Tampoco me parece un drama, sólo cuando en cada concierto al que asisto pienso: ish! podrías ponerte un día en serio, parece tan gratificante! Pero es un pensamiento tan efímero que no pasa de ahí. Y aqui está la guitarra, decorando mi estudio. Y de vez en cuando finjo que la toco un poco. No pasa nada, no se puede tener todo, ni quiero tenerlo todo.

Mi mayor esfuerzo, dónde soy extremadamente perseverante es siempre con las personas. Quiero que mi pareja se sienta la persona más amada del mundo, que mis amigos se sientan los más importantes del mundo, que mi familia sepa que pueden contar conmigo siempre, sin excepción alguna.

Esa connotación negativa que podría tener la palabra deja de tener razón de ser cuando las cosas se hacen por placer. Si te interesa algo, vés a por ello, no te rindas, insiste.

Para mi ser perseverante en el amor (en cualquiera de sus formas) es lo que más me apasiona y da sus frutos, no es altruismo.

jueves, 3 de noviembre de 2011

desamor.


Fa uns anys vam començar un debat la Núria i jo respecte al que el desamor és. En aquells anys tot just començàvem a enamorar-nos. Ni tan sols sabíem el que era el amor i ja parlàvem del desamor!
La Núria va escriure un text i jo vaig dir que hi pensaria i n’escriuria un altre.
Vaig cometre l’error d’escriure’l quan em va deixar la primera persona a qui vaig sentir que estimava, la Marta. Ni tan sols sé on para aquell text. Però sé que parlava desde la tristesa i no parlava del desamor, parlava de la pena d’acabar un amor, una pena que passa amb el temps i ja està.

He tingut altres recaigudes, he intentat parlar del desamor des de la tristesa de nou, perquè vaig acabar la relació amb la persona que més he estimat, tot i que cada persona és la persona que més he estimat en el moment en què l’estimo. L’Ann ha estat i és, definitivament, una persona imprescindible a la meva vida, treballo l’amistat, maduro l’amor, la relació . Per tant, ja hi tornem a ser, no puc parlar de desamor des d’aquesta experiència.

El desamor és molt més profund que trencar amb la parella.

El prefix ‘des’ segons la Real Academia de la Lengua Española:

des-.
(Confluencia de los prefs. lats. de-, ex-, dis- y a veces e-).
1. pref. Denota negación o inversión del significado del simple. Desconfiar, deshacer.
2. pref. Indica privación. Desabejar.
3. pref. Indica exceso o demasía. Deslenguado.
4. pref. Significa 'fuera de'. Descamino, deshora.
5. pref. A veces indica afirmación. Despavorido.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans:

des- [o de-

1  [LC] Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s’adjunta. Ex.: descodificar, descomprimir, desvestir, decréixer.

2  [LC] Prefix que indica negació. Ex.: desigual, deshonest, desagraït, desaprofitar.



O sigui: amor - desamor.

M’he quedat amb la segona definició de la  RAE.


Desamor: privación del amor.


Definitivament el desamor ha d’implicar amor. Desamor vol dir que hi ha dues persones que s’estimen, que s’estimen molt, però no es poden estimar o hi ha una privació per alguna banda.

Amors a distància, homosexuals en païssos difícils i no tan difícils, diferències culturals, creences religioses i un llarg etcètera. Estar enamorat d’algú, que aquest algú estigui enamorat de tu i per raons vàries, alienes a la voluntat dels interessats aquest amor no es pugui dur a terme, no es pugui fer realitat o no es pugui madurar. Això és el desamor. Diria que el desamor es dóna quan una de les dues persones es resigna, es cansa de lluitar i malgrat estar profundament enamorat/da abandona. Decideix privar-se de l’amor.

He estat a punt d’experimentar aquesta experiència, per uns dies vaig pensar que estava, ara sí, sent víctima del desamor. Afortunadament no ha estat així.
El desamor és resignació, és rendició. De vegades per por, d’altres per esgotament, per cansanci, per voler viure l’amor sense esforç, sense justificar-te, sense patir, sense trovar a faltar, sem saudade.
El desamor és quelcom que no es vol viure, peró que de vegades, sense voler-ho, no tenim una altra opció. Jo sóc partidària de lluitar mentre hi hagi opció. De tenir paciència, esperança, il-lusió, força, d’esgotar totes les possibilitats d’estimar. No fer de l’amor, desamor.

Ara visc una relació a distància, sense futur cert, sense saber molt bé com ens ho farem, però no ens hem rendit. Hem optat per l’amor.

Us animo a lluitar, a no rendir-vos... sempre que sigui possible, és clar.

Muito obrigada, meu amor.

contando...