obro els ulls, miro l’hora, és d’hora, intento seguir dormint, però un cop desperta, en dies com avui, no hi ha manera de tornar-ho a fer. estic nerviosa, ansiosa, angoixada. sé el perquè, però he d’aprendre a ignorar que ho sé i entendre que no he d’estar així per ningú. això encara ho fa més difícil i decideixo desviar la meva atenció i pensar que el que em fa estar així és el viatge que s’acosta. coneixeré a gent amb qui parlo fa uns quants mesos i a qui no he vist mai personalment. això m’excita.
escric al diari per treure’m els pensaments de dins, de vegades funciona. crec que avui entre el diari i això ho aconseguiré.
intento pensar en coses que m’allunyin d’aquest estat, persones que no m’hi porten mai aqui, situacions agradables jo sola, etc i poc a poc sento un alleugerament.
se’m platengem un munt de preguntes vitals i torno a desitjar el tan anhelat ‘protocol vital’ i no només l’exemplar en sí si no també la capacitat de practicar-lo, de dur-lo a terme. deixaria de tenir gràcia la vida amb tal exemplar?
escric al diari per treure’m els pensaments de dins, de vegades funciona. crec que avui entre el diari i això ho aconseguiré.
intento pensar en coses que m’allunyin d’aquest estat, persones que no m’hi porten mai aqui, situacions agradables jo sola, etc i poc a poc sento un alleugerament.
se’m platengem un munt de preguntes vitals i torno a desitjar el tan anhelat ‘protocol vital’ i no només l’exemplar en sí si no també la capacitat de practicar-lo, de dur-lo a terme. deixaria de tenir gràcia la vida amb tal exemplar?
