feliç.

estic feliç, em sento feliç. No és res de l'altra món, simplement em sento feliç, afortunada, tot és fantàstic. Segueixo tenint el meu caracter matiner, em fa mandra anar a treballar, tinc ganes de marxar només arribar al treball, rondino bastant sovint, etc. Tot normal, cap gran canvi obvi, palpable. Però jo em sento feliç.

I vaig al cotxe, conduint, seriosa, com cada dia, per la Ronda de Dalt plena de cotxes, i avui que em sento feliç, que en sóc conscient, avui un cotxe ple de noies guapes, s'han parat al meu costat i m'han dit: GUAPAAAA!! i m'ha entrat el riure i elles han rigut amb mi. Tot això al cotxe, en marxa.

La felicitat es veu, la felicitat se sent. És important ser-ne conscient, no buscar-li tres potes al gat. Si et sents feliç, aprofita i no li treguis ni una mica d'importància. La química que desprens deprendrà de què t'ho creguis de veritat. I aquesta química afecta a les persones del teu voltant. Pel carrer la gent et somriu, se t'acosta, volen interactuar amb tu sense ser-ne conscients del perquè.

I no és allò que dius, estic contenta... aviam quant dura... NO! és una felicitat estructural.

Per alguna estranya raó m'és més fàcil escriure quan estic trista, ens passa a totes. Sembla que ens passin més coses quan estem tristes. I si que ens passen coses sí, però pel cap. Tot és imaginació, tot es un drama i nosaltres l'alimentem. Ho veig tan clar ara. Són etapes, no passa res, és bo viure-ho.

Em fa feliç mirar el passat i ser capaç de mirar-lo amb orgull, de passejar-me amb tranquil-litat pels records, de gaudir del passeig, de seguir estimant implícitament als que un dia vaig estimar explícitament.

He fet el passeig definitiu i ara toca anar endavant... com deia Machado... caminante no hay camino, se hace camino al andar.