Tres setmanes a la República Txeca crec que es mereixen una entrada al blog.
Vaig estar per motius de feina, una mica sarcàstic tot plegat. Tanquen l’oficina de Bèlgica per obrir-la a Brno i els que quedem estem anant a formar als que ens treuen els llocs de treball.
Vist des de fora és fins i tot lleig, però la veritat és que he tingut l’oportunitat de conèixer alguns companys de feina fora de l’àmbit de feina, he conegut els nous companys que no sabien el que estava passant, ells només han aplicat per una feina. Són gent interessant arribada d’arreu d’Europa per treballar a AT&T Brno, ni más ni menos. O sigui que al final tampoc és tan lleig.
Brno és una mini ciutat on només es parla txec, és molt estrany trobar a algú que entengui alguna cosa d’anglès. Per tant, relacionar-se amb els ‘locals’ és tot un repte. Des de fora, des de la distància que la barrera lingüística imposa, em semblen gent alegra, contenta amb el que tenen, parlen al tramvia, ballen als bars i les discoteques. La gent que he conegut que fa temps que viu allà pensen que són sosos, apagats, etc. A mi no m’ho han semblat.
Entre els companys de feina nous hi havia una noia txeca que em va sorprendre molt gratament, primer perquè l’idioma en el que ens comunicàvem era el portuguès, per alguna estranya raó aquesta noia tenia una obssessió amb el portugués i no va parar fins que el va aprendre. És una noia que dóna bon rotllo, que sap escoltar (jo li havia d’explicar moltes coses de feina). Saber escoltar és de les característiques que a mi m’atrauen més d’una persona. Quan sortíem a prendre alguna cosa ella es mantenia contenta, parladora, però tot molt mesurat, molt correcte, sense excessos.
Característiques de la societat txeca que m’han sorprès:
- no tenen euro.
- la puntualitat dels tramvies.
- transport públic les 24hores.
- no hi ha trànsit, el transport públic és tan bo i econòmic que no surt a compte agafar el cotxe i es nota.
- la professionalitat dels cambrers generalitzada, acostumada als cambrers de Barcelona darrerament...
- l’ambient de nit, gent a tota hora pel carrer.
- els preus del restaurant. És més barat anar al restaurant que anar al KFC, i la qualitat és immillorable.
- les noies txeques són molt boniques, els homes no tant. (objectivamente, de veritat).
- la seguretat al carrer.
Vaig estar per motius de feina, una mica sarcàstic tot plegat. Tanquen l’oficina de Bèlgica per obrir-la a Brno i els que quedem estem anant a formar als que ens treuen els llocs de treball.
Vist des de fora és fins i tot lleig, però la veritat és que he tingut l’oportunitat de conèixer alguns companys de feina fora de l’àmbit de feina, he conegut els nous companys que no sabien el que estava passant, ells només han aplicat per una feina. Són gent interessant arribada d’arreu d’Europa per treballar a AT&T Brno, ni más ni menos. O sigui que al final tampoc és tan lleig.
Brno és una mini ciutat on només es parla txec, és molt estrany trobar a algú que entengui alguna cosa d’anglès. Per tant, relacionar-se amb els ‘locals’ és tot un repte. Des de fora, des de la distància que la barrera lingüística imposa, em semblen gent alegra, contenta amb el que tenen, parlen al tramvia, ballen als bars i les discoteques. La gent que he conegut que fa temps que viu allà pensen que són sosos, apagats, etc. A mi no m’ho han semblat.
Entre els companys de feina nous hi havia una noia txeca que em va sorprendre molt gratament, primer perquè l’idioma en el que ens comunicàvem era el portuguès, per alguna estranya raó aquesta noia tenia una obssessió amb el portugués i no va parar fins que el va aprendre. És una noia que dóna bon rotllo, que sap escoltar (jo li havia d’explicar moltes coses de feina). Saber escoltar és de les característiques que a mi m’atrauen més d’una persona. Quan sortíem a prendre alguna cosa ella es mantenia contenta, parladora, però tot molt mesurat, molt correcte, sense excessos.
Característiques de la societat txeca que m’han sorprès:
- no tenen euro.
- la puntualitat dels tramvies.
- transport públic les 24hores.
- no hi ha trànsit, el transport públic és tan bo i econòmic que no surt a compte agafar el cotxe i es nota.
- la professionalitat dels cambrers generalitzada, acostumada als cambrers de Barcelona darrerament...
- l’ambient de nit, gent a tota hora pel carrer.
- els preus del restaurant. És més barat anar al restaurant que anar al KFC, i la qualitat és immillorable.
- les noies txeques són molt boniques, els homes no tant. (objectivamente, de veritat).
- la seguretat al carrer.
Viure-hi no hi viuria, també ho he de dir, però ha estat una experiència molt agradable que tornaré a viure al setembre, que m'envien per feina dues setmanes més.
