Fa dies que intento arribar a una definició de què és l’amor, l’amor en parella. Partint de la base que ja sabem tots que hi ha infinites maneres d’estimar i d’entendre l’amor.
Centrem-nos en l’amor en parella.
Si has tingut la sort de trobar a l’amor de la teva vida i per això vull dir trobar aquella persona que t’estima, que t’enten, amb la que connectes, amb la que les paraules estan de més o no són més que un complement sonor, si l’hem trobat, doncs ja està, això és amor. No té més.
Què passa? que no tothom té aquesta sort, i si la tens, pot passar que s’acabi… la vida són cicles i trobar algú que tingui les teves necessitats al mateix temps que tu és quasi impossible sense patir una mica. I no volem patir. Així que quan ho tens, t’acabes cansant, o simplement necessites canviar d’aires per damunt de tot amor. Passa el temps i no tornes a trobar ningú igual, ni millor (que era el que buscaves). I et tornes a plantejar què és l’amor i si el tornaràs a conèixer.
Pot passar també que no hagis conegut mai ningú que et faci sentir que és la persona ideal per tu i llavors et sembla que ningú és la persona, ni ho serà mai.
En els dos casos comences a plantejar-te el dubte de l’amor, la gran pregunta: què és l’amor? existeix?
Jo he arribat a la conclusió que la persona ideal per tots nosaltres existeix, de fet, existeixen vàries. Potser no d’entrada, potser és algú que mai se t’havia passat pel cap que seria aquesta persona. Depen de nosaltres i, sens dubte, l’estadística juga un paper molt important. La teoria de les probabilitats. Provar és important, i la pràctica també ens fa ser més avispats, més intuitius.
Al final es tracta de trobar algú que et faci sentir bé, és arriscar-te a entregar la teva intimitat a algú esperant que en faci un bon ús. És adaptació, és tolerància, és aprenentatge, és respecte, és comunicació, és escoltar, és parlar, és esperar, és paciència, és comprensió.
L’amor existeix, hi és, així, per pescar al vol. Però també és quelcom que es pot construir. Definir-lo es fa complicat, és important saber que hi és. El “com” ja és cosa de cadascú.
