obro els ulls, miro l’hora, és d’hora, intento seguir dormint, però un cop desperta, en dies com avui, no hi ha manera de tornar-ho a fer. estic nerviosa, ansiosa, angoixada. sé el perquè, però he d’aprendre a ignorar que ho sé i entendre que no he d’estar així per ningú. això encara ho fa més difícil i decideixo desviar la meva atenció i pensar que el que em fa estar així és el viatge que s’acosta. coneixeré a gent amb qui parlo fa uns quants mesos i a qui no he vist mai personalment. això m’excita.
escric al diari per treure’m els pensaments de dins, de vegades funciona. crec que avui entre el diari i això ho aconseguiré.
intento pensar en coses que m’allunyin d’aquest estat, persones que no m’hi porten mai aqui, situacions agradables jo sola, etc i poc a poc sento un alleugerament.
se’m platengem un munt de preguntes vitals i torno a desitjar el tan anhelat ‘protocol vital’ i no només l’exemplar en sí si no també la capacitat de practicar-lo, de dur-lo a terme. deixaria de tenir gràcia la vida amb tal exemplar?
escric al diari per treure’m els pensaments de dins, de vegades funciona. crec que avui entre el diari i això ho aconseguiré.
intento pensar en coses que m’allunyin d’aquest estat, persones que no m’hi porten mai aqui, situacions agradables jo sola, etc i poc a poc sento un alleugerament.
se’m platengem un munt de preguntes vitals i torno a desitjar el tan anhelat ‘protocol vital’ i no només l’exemplar en sí si no també la capacitat de practicar-lo, de dur-lo a terme. deixaria de tenir gràcia la vida amb tal exemplar?
La vida tindria molta gràcia si aquest protocol l'haguéssis fet tu amb la teva experiència. Al que vingui darrera l'única gràcia seria demostrar que t'equivoques :)
ResponderEliminar